fort3 -a
1 1 adj. [LC] Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. Els bous són forts per al treball. Tenir els braços forts. Tenir una constitució forta. Ha crescut sa i fort. Una voluntat forta. Una roca forta.
1 2 [LC] ésser fort com un roure Ésser un roure.
1 3 adj. [LC] Potent a produir un efecte, a acomplir un resultat. Un explosiu fort.
1 4 adj. [LC] Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Tenir la veu forta. Ésser fort en matemàtiques. Un argument fort. Un fort motiu de greuge.
2 1 adj. [LC] Que ateny un alt grau d'intensitat, de concentració. Un àcid fort. Un cafè fort. Una llum forta. Una olor, una pudor, forta. Un cop fort. Un vent fort. Una passió forta.
2 2 adj. [LC] Que té una gran proporció d'alcohol. Un vi fort. Un licor fort.
2 3 adj. [LC] Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari.
2 4 [LC] anar fort d'armilla Tenir o portar força diners.
3 1 adj. [DE] Fortificat. Una plaça forta.
3 2 [LC] fer-se fort en una cosa Obstinar-s'hi.
3 3 [AGR] fort de boca Que no obeeix el fre. Un cavall fort de boca.
4 adj. [FL] Accentuat. Pronom fort.
5 1 adj. [NU] En numism., que excedeix la llei o el pes però dins dels marges de tolerància. Moneda forta.
5 2 adj. [NU] En numism., de bona qualitat o de millor aliatge.
6 interj. [LC] Expressió usada per a aprovar un càstig infligit a algú, la malvestat que pateix algú. T'ha pegat? Fort! Així el deixaràs tranquil i no l'insultaràs.
7 f. [BOB] Pebràs 1.
